Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/260

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'any de MCCC liij, disapte, á xx dels mes de juliol». Per algunes formes gramaticals y (en lo poch que'n aixó puch judicar) per la lletra, tinch lo Ms. per molt mes modern. Tal vegada se copiá lo final y tot, d'un original mes antich; tal vegada s'escapá una C al posar l'any.

Lo titol del Sermó es: «Con an Muntaner feu. j. sermo rimat lo qual feu al senyor rey d' Arago que feye be per lo passatge de Cerdenya.» Manquen los següents versos: Ia, 2, 9; IIa 8, 14; IIIa 14; VIIIa 5 [1]. Les formes son moltes vegades, no sempre, mes vulgars que las de A. Veja 's lo que resulta de la següent comparació : Hi ha molt sovint a per e en les silabes antecedents á la accentuada y e per a final. I per y ó al revés. O per ua (gornits, gordets). Nostro, vostro, per nostre, vostre. Sis per sius [2]. No hi per noy [3]. Afegeix o trau h. L per ll ó al revés [4]. N per m final. De vegades falta la ratlla que val per n. U inicial per v. Alguna vegada se dobla la b (pobble). Nt final lo que en A. es simple n. Cascus y no xascus. Deu per Deus. Ara per era ó eres. Forma verbal an per en ó on. Algunes vegades ten per tan. Generalment e (també he) per et (conjunció). Trestuyt mes etimológich que trastuyt, usat quasi sempre per A. E li deix menos la e de que que A. Es per lo plural clássich er.

Ademes notaré algunes variants pera no deixar al peu del text, sino las que tenen mes ó menos importancia : Ia 5, do (no don com A); 7 per altre. 7, e que aiam; 8, venges; 9, lo comte he (manca vescomte) al B; 12, qui es gamfano; 17, E vul sapia chascu; 20,

  1. En IIa entre 17 y 18 hi ha un vers de més format del pimer hemistiqui del 18 y del segon del 17.
  2. O per au, nostro per nostre y sis per sius son encara formes populars. A. Va 20 porta quis per quius.
  3. La scriptura no hi es la que ara s'usa.
  4. L per ll que dona ll per l, comu en les Mss. catalans, es un dels casos en que veyem la lley de reacció de que en algun altre lloch he parlat.