Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/575

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Tenim donchs dues menes de catalá, ó estrenyent mes la qüestió, dues ortografíes, les quals se diferencian al primer cop d'ull pels plurals ja en es [1], ja en as. Una y altre tenen ara feels secaces, y la conservació de la una y la renovació de l'altre han sigut defensades per dos egregis Catalanistes; lo un que ha llegislat ab molt seny gramatical la mes moderna, lo altre que ab sos bells exemples y sa influencia ha trevallat per la resurrecció de la mes antiga.

 Ara vejam les rahons de mes pes, es á dir, las que tals no 's semblan, que's poden aduhir en pro del un y del altre sistema.

 La forma antiga es la dels temps en que la nostra llengua tenia plena vida pública y privada, en que s'escrigueren nostres obres mes famoses y de major interés pera la historia general y literaria; y ademés correspont á una gran part del territori de la mateixa llengua, ahont cabalment se pronuncian ab mes puresa les vocals, es á dir, á tot lo regne de Valencia y á la que 's diu ara provincia de Lleyda y un bon tros de la de Tarragona.

 La forma moderna de la llengua era ja la tradicional y per tots admesa, aquella en que los de Catalunya y de les illes haviam après á estimarla com á llengua escrita vivent, la mes apropiada al parlar de moltes encontrades, los natius de les quals han de fer un esfors per pendre l'altre; y ademés l'adopció de aqueixa havia de portar mes duptes y mes diferencies especials, y si 's volgués ser conseqüent la sustitució de la e á la a també en moltes terminacions de verb, v. g. troven per trovan empobrint la conjugació y confonent certes formes indicatiues ab les subjuntiues.

  1. Ja sabem que no sempre 's trova es en los antichs escrits. En aquells temps les práctiques ortográfiques se seguian per instint mes que per regles ben determinades y per ço los escriptors y copistes, segons era son territori ó sa impericia, barrejavan as ab les es plurals aixis com posavan sovint e per a singular.