Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/112

LVIII.

Ja tots mos cants me pláu metre en oblit
fora gitant mon gentil pensament
é fins amor de mi 's parta breument
si com fals dihent jo cercaré delit,
axis conquer en aquest temps aymia
cobles é lays, dances é bon saber
lo dret d' amor no poden conquerer
passa lo temps que 'l bò favor na via.

Seguiré 'l temps ab afanyós despit
si col dançant segueix al esturment
é mostra bé haver poch sentiment
si per un temps dança rostit bollit,
en temps passat mudança no sentia
d' açó 'm reprench é 'm tinch per mòlt grosser
cuytant saber tot quan era mester
foll es perfet qui 's véu menys de follía.

Si com l' infant qui tem mal esperít
com li defall companyía de gent,
prenía á mi qui dubtava 'l turment
que 'm dava amor acostantse la nit,
é desije çó que fér no poria
car fermetat en ell no pot haver
puix no es pus que destrempat voler
é dura tant com la passió le guia.

Si com aquell qui está al bosch escondit
robant les gens, matant lo defenent,
é cuyda ser á Dèu humil servent
fahent retret del temps que 'l ha servit,
n' ha pres á mi que á vos amor servia
passant afany, esperant lo plaher,
amant mòlt ferm ab un escur esper,
puix he pecat jo meresch punit sia.

Mòlt me reprench com d' amor he maldit
ne diré mal de dona al mòn vivent
é si lo sol es calt naturalment
sinó es fret no déu ser correjit,
perqué de amor jo mal ja no diria
que en ell no es de ben fér lo poder
car fermetat de dona hi es mester
si la vehés, per Dèu, la adoraria.