Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lo méu delit no cap en nulla testa,
no pot muntar ma gloria en pus alt signe
pus no 'm defall sinó que Dèu consigne
que fermetat me sía en favor presta;
é si es ver que Dèus fia fortuna
suplinchlo mòlt repose son ofici,
l' alt derrocar me apar terrible vici
fahent morir dos cors en vida una.

Tot simplament é sens dolor alguna
visch en delit ab ma voluntat solta
que lo cor fosch qui la tenia envolta
llar pussehesch fentme llum Sol é lluna;
é no hi veig als que pur amor entrega
si trespostant en la persona amada,
res no 'm defall á vida contentada
la má de Dèu á mi res no denega.

Volgrá ser orb fahent fortuna cèga
perdent lo pas en tant alt m' ha fet metre
que si de lloch tant alt fa mi remetre
en aquest temps la mort me reconega,
ans que 'ls costats senten la dura terra
en est espay ma vida pendrá terme,
lo méu estat ab la mort lo conferme
perdent aquell de la mort me pláu guerra.

 Tornada.

Lir entre carts, en l' espay de la terra
no hi ha delit que duré ne contente;
sols es lo méu que no vull que s' aumente
mes del durar quant hi pens dol m' aterra.


 LXVIII.
 
No cal duptar que sens ulls pot hom veure
puix sens desig de ser amat jo ame,
d' amor no 'm clam, ne de persona 'm clame;
natura en mi fa obra qu' es de creure.
Jo sent delit que no se d' hon pren força
si es carn, ¿d' hon li vé que no 's farta?
Si d' esperit, ¿com l' infinit aparta?
Si del compost, ¿d' hon vé que tot no 'm força?
 La carn lo vol é lo perqué s' amarga
ab no vist colp só ferit de gran plaga.