Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¿Com se pot fér tal voluntad no passe
á fér voler que ser amat cobeje?
¿Que pot bastar que d' amor jo 'm neteje
é que ma carn se farte é que no 's llasse?
Açó es vist que la nostra, arma es baixa
en los delits del cos é si delita;
si no 'ls sent purs, mesclats los habilita,
sa part ne pren lo cos ne creix sa raixa.
 Aquest delit ma carn sola empara
á tot me pren lo temps que 'n es avara.
 
E si 'n delit de ser amat abaste
açó es quant la carn per si desija,
si 'l pensament tot altre esguart remija
no sent delit ans algun despit taste.
Imaginant si 'l delit no imagine
no 'm plau amar é menys que amat sía;
fora la carn, mon delit fá sa via
tot mon desig començ per ella é fine.
 Naturalment tot quant delit aporta
no 'l fall amor per via dreta ó torta.

Un temps fuy cert que jo dins mi portava
en contra mi una mala persòna,
aquesta es qu* á tots natura dóna
reyna en los mes, he de mólts pochs esclava.
Mes ara sent un terç qu' en mi 's descobre
é son poder sentí sens conexença
menys de rahó vé de passió volença
jo he volgut çó que sens mon grat obre.
 Habit antich es lo terç que 'us nomene
que 'm fa segur la vida que jo mene.

Aquells delits d' hon bons amadors viuhen,
ço es, amar é delit d' amat esser,
e la dolor que 's pren en lo desesser,
tals passions de mon cor no deriuen:
jo pas dolor si 'm conech ser amable
é met poder qu' amat esser no crega
ab tot açó mon apetit aplega
sentir delit á temps pero durable
 Ma carn lo sent é jo 'l trob ab la pensa
quant me trob fart obra en mi la defensa.