Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/128

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Mes jo romanch á mort d' açó fináu,
la sua pau es guerra pera mi
si en guerra fós cella perquè 'm ferí
jo fóra en pau vençut é son esclau,
pau ha lo món é guerra jo tot sol
perquè amor guerrejar ha finit;
jo só plagat y no puch ser guarit,
puix la que am de sa plaga no 's dol.

 Tornada.

O foll amor. qui vostre delit vol
sobre lloch fals ha son contentament,
perçó repos no té en l' enteniment
car sinó 'l ver l' enteniment no col.


 LXX.
 
¿Qual será aquell qui fora si mateix
fará juhí puix si no sab jutgar?
Sa passió no sabrá estimar
quant es, é qual, é si minva ó creix.
¿Qual es lo foll qu' estime res de si,
puix lo voler no sab hon lo metrá?
Son mal vinen no sab com lo sentrá
çò que sofir no sab de si en si.

Fugir no pot s' haver nom mezquí
qui son voler l' ha en tal part llançat
ue no sab com ama ó es amat
d' hoc ó de no uspot fer bon juhí;
é pasta mòlt dolrosa passió
que 'n pert dormir é se 'n véu alterat
en un instant se troba reposat
que 'l par james vendrá en tal rahó.

Si com aquell qu' en la mar te maisó,
é d' aquell art se té mòlt per sabent
é veli temps fora d' esperiment
qu' en son juhí n' es contra la rahó,
é vá en part hon per nengun temps fon.
é veritat sa biuxola no 'l diu,
de tot quant feu é dix clar se desdiu
rompent ses lleys que natura confon.