Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/129

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Si guart lo temps present é lo que fon
de nou creiat me par que 'm haja Dèu,
mos apetits é lo pensament méu
cambi han pres no se com vé ne d' hon,
car en amor fuy tot del esperit
é no 'l me trob essent en mi amor.
si no amás no sentria dolor
lo mal d' amor menciona delit.

Per contemplar fuy en lo món éxit
pensant los béns é lo gentil voler
d' aquella en qui mon voler y saber
eren llançats é punt no me 'n penit;
no 'm cal dir pus car en passats escrits
é assats parlat d' amor é de sos fets
é descuberts mòlts amagats secrets
los quals en mi son de present fallits.

Mos bells volers son de present finits
solament am de un amor brutal
que passa en mi en l' espiritual
forcadament con arma y cos units;
Axi m' es nou aquest mal sentiment
com si amat per null temps jo hagués
tots los costums d' amor veig al revés
en poca part un semblant aparent.

Parlat he ja sens clar coneiximent
d' aquest amor perqué en mi habita
mes l' altra amor honestetat la incita
que no 'n sentí sinó un moviment.
Mes ara veig qu' en est amor del cos
temps es corrent l' ánima 'n pren la part
é mesclasi hom sen haver esguart
d' hon se penit é mostrenho sos plos.

Moltes véus es que jo sent mon repos
tant quant al cos puix fartament ateny
mes l' apetit á mes delit m' empeny
é troba carts per voler collir flos;
mólt hom es bó per ésser un catiu
que per senyor no valdria un esclau,
aixíamor es bó si 'n lloch baix jáu,
é mal si vol fér del cos mort, cos viu.