Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/139

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Del tot no puch m' aymia encolpar
ne de mercé no puch haver poder
lo séu malfet ab gran enginy lo quer
é quant lo trob no 'm llóu, ne 'm vull reptar.
Dos enemichs ¿qui dins si 'ls portaria?
Ira y amor dins mi van debatènt,
ira d' amor li vé la senyoría.
¿Com será donchs que puscha ser vençènt?

Jo desig mòlt ma gran dolor celar
y cuyt morir fins fèrli ha saber,
quant no la veig muyr per ella veher,
é si 'm acost forçat m' es d' espantar.
Jo li vull bé, lo séu mal me plauría;
no sé que 'm plau determenadament;
voler morir un gran recórs sería,
matem dolor ó leixme tal turmènt.

Quant amor plau que d' ell m' he d' acordar
ira es ab ell en ordre pus darrer
á mon sentir no sé qual es primer
tant prestamènt llurs actes sent passar.
Campar no puch si 'l pensar no perdia
axí d' amor no hauré sentimènt
car no 'm pot dar amor punt d' alegría
qu' ira no 'm dó tant de mal soptamènt.

Aquells remeys que solen ajudar
al amador del mal qu' amor sab fér
son convertits en mortal desplahér
é dos volers en mi sent treballar.
Ignor si am sens amor' no 'm dolría
ahir é am mòlt é mescladamènt
puix jo 'u ignor, qui 'u sab mon cas me dia;
é sia 'm dit si só en lo mòn presènt.

Bon passament há qui 's pot delitar
vehentse amat y en son propí voler
tot amador no 'l fall un poch esper
é pren delit en 's aymia mirar.
De tals delits no 'm pláu llur companyía
muyr per dolor quant bon voler me sènt
é m' esbahesch com he veure m' aymia,
é son voler me porta marrimènt.