Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Si mon dictat véu algú variar
en ira estich revolt en bon voler
en dos moments cascú 'm té en son poder
del tot á si no 'm pot algú portar.
Leixenme tots ó vença qual que sia
ó pas lo temps mòlt pus cuytadamént,
oit he dir que tot mal fa sa via
si llonch espay de temps es ateyent.

 Tornada.

Vehent amor, ab dret jo li diria
que no m' ha dat mon ver mereximént;
é de tot cert ell á mi respondria:
«No hi puch entrar que hi pert l' entenimént.»


 LXXIV.
 
Clamar no déu qui mal cerca si l' troba;
donchs vos mon cor no 'us senta pus clamar
vostres gemechs no 's poden comportar
é vostres colps se mostren sus ma roba;
hajáu esforç car lo pijor es mort:
puix á Dèu pláu, prenéuhi paciencia:
ell es aquell qui fa de vos sentencia,
creure devéu que no 'us fá nengun tort.

Ans que lo mòn fora vostra mala sort
puis fon en Dèu lo vostre cas present
é lo saber de aquell no consent
que sia menys vostre cas ne pus fort,
sinó aytal com per ell es sabut;
la tarda es la vostra enemiga,
la que amáu vejáu si us es amiga;
llança li veig portar é no escut.

En aquell jorn seré en pijor caigut
car jo morint tot mon delit morrá
algun plaher lluny no m' aportará
que de aquest mòltes veus me 'n ajut.
¿Com se fará qu' en un tan gran risch meta
tot lo méu bé ab tal dubte de perdre
lo méu esforç cascun jorn sent esperdre?
Null pensament no veig que bé 'm prometa.