Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Quant me ferí amor ab sa satjeta
no viu lo llanç ans de sentir dolor,
untada fon de una gran dolçor
material dolç portava en la treta.
No 'm conselléu si no 'm conselláu viure
saber no 'm plau lo jorn de m' aspra fi,
aquella que veurá tal cas en mi
se que lo plor haurá pus prop que 'l riure.

En un mal lloch amich no 'us veig siure
si que tot hom vos ne té per grosser
com vos crehéu que 'us dará mal saber
quant de la mort no 'us veurá bé deslliure.
En ella está la vostra mort é vida
sapiáu sols si 'us vol haver mercé,
no 'us consell pus sinó saber lo bé
que 'us vol la que vos tant haveu servida.

Si bé del tot porá ésser perida
per mon saber la vida y ma esperança
é veig la mort ab la vida en balança,
don lo consell car es bó en partida.
Ningú no 's déu llunyar de sa natura
al hom es dat per son dret natural
desijar bé volent saber lo mal
d' aquest saber vull donchs haver gran cura.

 Tornada.

Als amadors amor los asegura
que no haurán en ell seguretat,
en llurs volers no cabrá fermetat.
¿Donchs com será entr' ells cosa segura?


 LXXV.
 
Malamént viu qui delit pert de viure;
ell es aquell qui nostra vida acaba
é la tristor la destruu é menyscaba
donchs si bé 'm visch per mort me puch escriure
puix he perdut á vos qui 'm ereu vida.
Per vos amar del món me contentava
de Dèu é gens tot grat abandonava
é vos haveu ma esperança escarnida.