Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/143

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Si amadors poder sentir bastassen
les grans dolors qu' en fi d' amor se prenen,
si bé 'n començ mòlts grants delit ne venen,
jo só bén cert que d' amor se duptassen.
Delit present nostra pensa afalaga
que tol saber de dolor venidóra
saberse pot, mes no es sentidora,
la carn no sent lo mal que per temps paga.

Qui es malalt de aquella dolça plaga
no sab la mort qual se véu manifesta
é de present amor lo delit presta
y al sentiment dolor vivent s' amaga.
Hom sab é sent lo delit que 'us aporta
é la dolor de lluny á nos menaça
ab ulls rients lo delit nos abraça
é la dolor calla detras la porta.

Quant delit naix la dolor jáu mitj morta
y en poch instant aquesta met sa força
desig qui es passió dolent la esforça
é por de mal venidor la conorta.
Lo bé atés no munta 'n suma tanta
com ans d' aquell haver la pensa ordena
y 'l pés d' amor no 'l sosté tort cadena,
de per si cau ó prop terra 's decanta.

 Tornada.

O foll amor, sol vostre nom m' espanta,
no hi trob lo bé qu' en temps passat trobava,
é sent los mals que d' avans ignorava;
plora mon ull y ma bóca no canta.


 LXXVI.
 
O fort dolor jo 't prech que mi perdons,
si no seguesch la tua voluntat
la que jo am contra tu ha manat
donchs si nó muyr no'm despulls dels téus dons,
puix á mi vull en dues parts partir
é don á tu l' enteniment per part,
é lo méu cos de la mort lo apart
á fort amor jo no puch contradir.