Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/144

La que jo am mi no consent morir,
dónam á tu llançat á ton voler
é sab que tu no 'm serás mercener
no 'm desempars fins á vida finir.
En aquell punt hajes compasió
d' aquella que de mi jamés la haurá,
com l' esperit del cos exir volrá
oblida mi, ménbret de la qui só,

En aquest món la mia ánima 't dó
y 'ls pensaménts que 't sabrás ocupar,
de res del cos no 't vuller empatxar
car viure tol en que digués que no.
Del cos mezquí no sies descontenta
car tot es téu sinó lo movimént
é sos gemechs no váguen jo durment
ta voluntat mon somni la contenta.

Puix per mos crits mercé de mi absenta
é Dèu per vos vol punir mos demerits
é los méus fats contrasten á mos merits,
llisenciats dolor qui 'm desatenta.
Car una es ma vida y ma esperança
é fa grant tort qui 'ls tol la companyia
é vos diéu que 'ns plau la via mia
ells departits, la mort del món me llança.

Crehéu de ferm que só en ferma acordança
que perdré 'ls ulls sí pert á vos de véure
é per null cas lláuger no vulláu creure
que lluny de vos vida 'ls dó per fermança;
quan péns que mort me pot fér ser absént
de vos qui 'm sóu pus chara que la vida,
d' aquella fuig á la qual ma véu crida
guanyat me té lo primer movimént.

Tornada.

Lir entre carts, tant vos am puramént
que 'm es dolor com no 'm poréu amar
sinó d' amor que solen praticar
los amadors amant comunamént.