Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/145

LXXVII.

Puix m' he penit, senyal es cert que baste
pera saber del error que 'm vull tolre.
¿Mes qui 'm dará esforç contra la dolre
pera jaquir lo delit que jo taste?
Per ma rahó jo venguí en coneixença
qu' en ser amat no 'm calia fér compte
mes ab amor jo 'n he fet ja 'l afronte
complidamént he vista l' esperiença.
La mia amor un altra á si no 'n tira,
lo dret d' amor en mi tot se regira.

Puix altra amor per la mia no guanye
la qual es preu per hon amor se guanya
per ser vencent no sabí altra manya
perdut es ja tot quant per ell afanye.
Si com aquell qui viu ab medicina
é vé per temps que no li val al viure,
axí muyr jo qu' amor qui 'm feya viure
á altre voler per lo méu no s' inclina.
Puix no pot fér que amant amat sia,
léixem en pau no, torb la vida mia.

Ell m' es entrat per la part mia flaca
dautme entenent que amant amat fóra
é james d' ell me 'n plach altra penyóra
aquest es préu que 'l cor d' home no taca.
Desesperat del tot jo de aquesta
dexim d' amor per á temps perdurable
é só tornat mes que altre amable
d' aquell amor que no n' enclou la honesta.
E puix me vench sens altre acompanyada
no 'm pensí fós en mi tant esforçada.

¿Qual tan cortés qui d' amor excepte
cas leig ó fort puix que amor lo mane?
¿Quí es tan foll qu' en contra amor se vane
dihent: — «jo só qui leix é qui accepte?»
Tot en axí com l' ánima infusa
racional sobre la inrahonable
fá tot son fet fér via rahonable
tot quant fa l' hom per lo séu decret usa.
Tal es amor que si en hom se llança
tot quant es d' ell torna en sa semblança.