Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/147

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No puch oir de la que am paranla
que senyal gran ella en mi no faça;
si bona es, gran delit me atraça;
mala essent la dolor es en taula.
No passa res que d' ella imagine
que no 'm escalph ó que tot no 'm refrede,
tots los mijans de mi apart é vede
en ahirar ó amar si pés fine.
 Cascú d' aquests té causa en mi que 's tinga
no sé jutjar en mi qual se retinga.

L' imaginar altre bé no m' esmenta
sinó aquest qu' he sentit per aquesta;
tench lo cor pres mòlt poca part me resta,
per alojar ira quant se presenta.
Sent mudamént tan gran sus ma persona
qu' en suor vinch quant ira en mi comença,
lla donchs amor no pot fér que ella venca
ans son poder del tot li abandóna.
 No passa mòlt que llur poder se iguala
é venc amor entrantme sens escala.

No 's pot bé dir amor de home propi
lo que jo sent car per la carn es tota,
de açó 'm delit com no pas una gota
en l' esperit é si 'u fá com repropi.
Me delit mes com no pot ser que dure
mòlt lo desig que fartamént aporta
mes hom véu que natura no comporta
que lo fruit vert caiga sens que manure.
 Lo méu voler es obs que tal curs faça
é volrá Dèu que natura 's desfaça.

E que fós l' hom tant com será ló segle,
tostemps veurá en sí coses novelles,
prenint, jaquint les noves per les velles
lo que fon tort un temps puix li es regle.
Novellament casos á nos avenen
per no ser tals ó per altra costuma,
esperimént cascun jorn se consuma
é los juhins en mòlta error venen.
 Fins á la mort es mester hom se tema
perqué amor en les carns tostemps crema.