Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/148

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Tornada.

Amor, amor, jo he pres ferma tema
que vostre bé porta dolor estrema.


 LXXVIII.
 
Mes voluntats en grant part descordants
dona per vos les he fetes concordes,
per vos han pau solent esser discordes,
per vos conech l' error hon era abans,
per vos conech tot lo delit de viure,
mos pensaments concordia ne coneixen,
ja de contrast si com d' abans no 's vexen
ans als amichs de pau poden escriure,

Imaginar no 'm cal d' huy mes asiure
per aplegar ma pensa mòlt confusa
de la virtut de fermetat mòlt usa
de dos afanys del primer só deslliure.
Per encercar no 'm cal treball de pensa
trobat es ja tot obs de la mia arma,
é per guanyar ses flaques mans fort arma
é per haver al cos de mals defensa.

E si del cos la fortuna dispensa
que per son mal m' arma perda batalla,
ja sab que fá é ma llengua no calla
viure en lo món haver en gran ofensa.
Mal consellat mon cos volch perdre llança
é plé de pór ab ses armes volch nóure,
mes pres consell que las tornás al fóure,
prenint escut, armas de ofendre llança.

No m' ha jaquit del tot ma esperança
ab ella ensemps espirará ma vida,
mes jo conech la mia arma enfortida
aue tot perill se té en mòlt gran bonança:
dòlgas tot hom com jo bé no atench,
no 's dolga algú de mon terrible mal,
null juyidor no féu en contra tal
d' hon fós content com jo fuy vehent lo rench.