Passá lo temps que fuy d' amor contènt
si be tots temps sentí ses grans dolórs
mescladamènt del cos ab amargórs,
creya Rey ser vehentme d' ell servènt;
jo fuy content de sos mals sens los béns
per bé que 'l mal sens be no pot venir,
mes jo emprench per ells mes que morir
malamènt viu qui en mal fer no te fréns.
O tu, amor, qui ton poder m' estèns
axí fortmènt que no 't puch resistir,
ix fora mi puix en plaher no gir
ma voluntat á fér tots manamènts.
Vulles haver en contra mi ergull,
léixal vassall qui no 't vol per senyor,
quin movimènt venç aquesta dolor
fentme jaquir ben fer del que 'm despull
Aquesta meu fet bona si no 'l acull
é lo present es ple de gran tristor
aquesta ve del dan avenidor
que de present lo tinch davant mon ull.
o 'l soferré si ab cor mòlt ardit
la que jo am per mi passa lo mal,
sens penedir, qui 's penit grat no val;
lla donchs la mort no 'm será sens delit.
Tornada.
Llr entre carts, gran es lo meu delit
mentre no pens lo qui porieu fer,
tot acte es prop de lla hon es poder
si al voler governa l' esperit.
LXXX.
Sia cascú per ben oir atent
se no imagin que jo 'l vulla decebre
car de tot cert per mi porá apercebre
grans novitats é de nou sentiment,
tals que no se los mijans qui 'ls atracen
mes solamènt resta en mi lo sentir,
si col malalt qui sa dolor sab dir
no sab los mals qui la mort li percacen.
