Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/151

Aquells afanys que 'ls amadors acacen
é són comuns é quasi manifests
no són en mi ne desemblant d' aquests
no 'm fan pahor ne sol mi no menacen.
Dolors he tals que en amadors no venen
car jo peresch com ja no puch amar,
solament bastá mi de mort ahirar
per mos defalts qu' en ira mi encenen.

No se quins són los delits que 'm sostenen
com no 'm acuyt metre lo món apart
car de ahirar james jo no 'm veig fart
pensant los bens qu' en esta pensa 's prenen.
Morir me plau car no 'm té prou lo viure,
lo mills de mi es com en res no pens,
tant quant jo puch de pensar me defens,
consell no 'm cal si m' dech per foll escriure.

Si col precis qui no 's de mort delliure
vehentse prop d' aquell séu jorn darrer
ne prega á Dèu li sia mercener
é sab que va lla hon null se por siure,
ne pren á mi qui fuig á la mercé
d' amor en qui s' en clou tot lo meu esser
tans envers ell me só volgut irescer
per lo fallir qui es comés per me.

Si com l' hom pech qui ha pensat dins se
del hom sabènt son bon saber atenyer.
é com véu si qu' en tant no 's pot empenyer
lo malaheix é si mateix d' hon ve,
ne pren á mi no bastant ser atés
lla non tostemps he tengut mon camí
tot per defalt que s' ha trobat en mi,
ahir amor é volgra ser no rés.

Tornada.

Lir entre carts, lo bé qui 'm es defés
amor lom féu en primer desijar
é follament de tan préu estimar
que no imagin que haver se poguès.