Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


part de sos travalls, ab qual ben entesa divisió res, ni en l' ordre fisich ni en lo intelectual, l' home no hi trova obstacles. Si per aquet gran monument de las glorias nacionals cada hú de nosaltres portés una pedra, ó intentés remourer una de las que hi ha enterradas; si en nostres descubriments y creacions preferissim sobre tot cabar la terra que trepitjém é inspirarmos de l' atmosfera en que vivím; si avuy s' han fet los literats article de necesitat en totas las poblacions ho fos també per ells lo de representar en lo camp de la intel-ligencia lo carácter y tradicions de sa patria; si en compte de fermos esclaus de la moda y echos d' un mateix sò que comforme s' allunya va perdentse, demanesim una veu à la natura y à los recorts que nos voltan, pera que de sos variats tons resultés una armonia complerta que fos un himne permanent à nostra Espanya, y pera que d' aqueixas qualitats y diferencias parcials se formés la idea colectiva de la gran nació: nostres desvetllaments y estudis mes útils y exactes quant mes concretats à un punt fixo y conegut, y nostras produccions mes interessants per s' espontaneitat, serian à un mateix temps un esvargiment de nostres sentiments envers la terra que 'ns va veure neixer y un homenatje à nostres avis quals glorias y caràcter perpetuariam, y un tribut no menys degut à nostra patria comuna per los fruits y riquesas que segons sa producció li dona cada provincia. Y mentres nostras provincias del Nort conservesin en la puresa de sa atmósfera y en la escabrositat de sas montanyas lo depòsit del llenguatge y costums antigas, com conservaren un dia la corona; mentres Castella recordés las hasanyas de sos senyors feudals, y las grandcssas de las ciutats privilegiadas que van esser cort quasi totas d' algun rey; mentres tant busqués Andalusia en sos càrmenes delitosos la petjada encar fresca de sos incostants civilisadors; à nosaltres, habitants de las costas orientals de la península, pobladas un temps per moltas naus, y d' un regne qual primerenca civilisació importaren d' Itàlia y Grecia los aragonesos, qual caballeresca y suntuosa cort fou lo centre desde ahont escampà sas brancas la literatura provensal, no 'ns faltarian llorers que ayrejar, crónicas ó cansons que desenterrar y recullir.