Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Y aixis ho haviam de fer, donchs que prevaleixent la parla y lo domini castellá, la munió de reys de quins foren adquirits aqueixos llorers, y la varietat de llenguatge que parlaren aqueixas musas, han fet que adquirirem uns y altres lo nom d' espanyols, y que passesim al cúmul general de la nació, abandonantlos à nostras mans com escuts de provincià; mentres tant que tota l' atenció histórica y literaria s' ha tornat al ditxós regne que absorvint als altres los imposa sas lleys y sas costums, creyent de mes interés buscar la vida d' un primcep, qu' investigar las tombas dels nostres antepassats per gloriosas que sian. Provincia y res mes fou la gran herencia d' Aragó des lo dia en que Ferrant lo Católich abandoná sa cort per la de sa esposa; en compte d' unirse los dos rius, desaygua un al altre, perdent son nom y lo color de sas ayguas; los lleons trencaren las barras; y aixis com lo nom de la dona, per mes que sía molt noble desapareix en lo del marit, aquesta volta fou lo del home el que dessaparegué, y no per falta de noblesa.
 Ab tot aixó, si d' aquest lloch fos posar en competencia los graus de civilisació y luxo que á un y altre los van voltar, crech que no resultaría per lo nostre antich aragonés desventajosa la competència: no hauria mes que coteijar la posiciò en la costa del un á lo llarch del Mediterrani dominat per sa bandera, sos pactes y guerras ab Fransa, sas espedicions á Itàlia y Grecia, son comers, s' influencia en la política d' Europa, son poder reyal sempre robust y fort, son pulit idioma, model de dolcesa y elegancia, ab lo llenguatge imperfecte é incult de Castella, ab la escasés de relacions comercials, ab sa separació de lo restant d' Europa, com si 's cregués aislada y sola sobre la terra, com los alarbs sos crudels enemichs. Seria suficient posar al costat de las rimas del Arxiprest d' Hita y de Berceo los versos de Mossen Jordi, mes de mitj segle avans d' ells; las serrahinas del Marqués de Santillana, home extraordinari pera lo segle en que va neixer, al costat dels cants de Mossen Ausias March; las formas bárbras y monótonas de la versificació castellana, la incertenitat de sa xarramenta y lo dur de sa locució encar en temps de Joan de Mena, comparativament ab la riquesa y armonia del llenguatge, ab la precisió de lleys fixas y puliment del art de versifi-