Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/18

car, ab la varietat de metros y combinacions, tot aixó pertanyia ja des lo segle XIIIá á nostres trovadors. ¿Que hi fá, no obstant, si un astre espargeix ab dificultat los primers raigs de sa llum, mentres tant camina l' altre al apogeo de sa glòria; si eren aquells los primers plors de la musa castellana tancada en lo estret circul d' alguns clergues, sent aixis que 'n Aragó deixava veure los encants de sa edat florida la provensal, inspirant des lo rey fins al últim juglar; si en las antiguetats literarias d' aquella sols se veuhen los anys estérils y confusos recorts del bressol, sent aixis que 'n las de nostre idioma se troba una literatura cumplerta, fecunda igualment en poetas, en glorias y en resultats, de ben marcada fesomia, literatura que naixcuda en lo segle XII, allargá fins al XVI sa robusta vida, y quals fets venen encar alguna volta á trobar nostras orellars? ¡Notable diferencia que no s' notat fins aquí, y que jamay deuria oblidarse al examinar uns y altres monuments.
 Vulgarment se creu qu' aqueixa hermosa poesia y aqueixa espresiva llengua, que fatalment y per causas que no son d' aquest lloch esplicar s' anoména l' una provensal y l' altre llemosina, son d' orige y propietat francesa; pero mes segur fos provar, y no ho contradirian los mateixos sabis de dita naciò, que ab major dret podria dar los noms á totas duas Catalunya, á quals fills degueren sa creació y adelants, anant units al poder y triumpf dels comptes de Barcelona. Plantada entre-mitj de Fransa y Aragó aquesta literatura estenia á un mateix temps sas brancas sobre abdos regnes, ó per mellor dir sobre una mateixa terra, perquè llavonces no hi havia Pirineus; y la dinastia dels Berenguers, primer per la dilatació de sos dominis qual cort fixaren en Aix, després per sos pactes ab los comptes de Tolosa, exerciren sobre aquestas provincias una gran influencia, ab qual desaparició desaparesqué també aquella florida planta que semblava destinada á créixer sota sa ombra, sense que pogués resucitarla ab sos poétichs esforsos Renat d' Anjou, y sense que llavor quedès ja quant Lluis XI reuní aquells feudataris de sa corona. D' aquest modo pot comparársela á un caudalós riu que, recorrent los dos paisos, vinguè á morir allí mateix hont havia naixcut, no sense deixar en son trascurs