Vés al contingut

Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

à cada un d' ells molta cullita de glorias, cas de que vullgan un y altre poble reclamar la part que 'ls pertoca, com dos hereus; donchs mare fou la poesia provensal de la francesa y espanyola, y no morì fins deixarlas prou fortas per viure per sí solas.
Y jamay ab certesa, ni la espanyola en lo segle XVI, ni la francesa en lo XVIII, pogueren vanagloriarse de tant gran poder com aquella gosava, quan se parlá fins en las corts de Ricart cor de Lleó y Frederich Barbarroja, era mirada com mostra d' elegancia y cultura, essent aixis que podia comptar ab deixebles é imitadors de sa pulidesa, no sols idiomas barbres encara, sinó lo dulcisim toscá, servint son estudi de ajuda á las obras inmortals del Dant, Bocaccio y Petrarca, com ho prova l' abat Andreu, no gayre sospitós per cert de parcialitat envers los provensals contra sos estimats toscans. S' han fet célebres los versos de Petrarca en son sonet CIV, traduhits literalment per Mosen Jordi.

Pace non trovo é non ho dar far guerra,

als quals podriam afegir altras reminisencias dels pochs fracments que habem vist del provensal, y la cansó XIX presa en sa forma y objecte de altra catalana de Llorens Mayol; pero ,¿que hi fan aquestos rasgos parcials, quant n' hi ha prou, llegint una sola vegada nostre cansoner catalá pera coneixer en sa fesomia la filiaciò del autor de Laura?
Molt s' ha parlat poética y eruditament d' eix regnat de las musas, lo mes gloriòs potser en poder é influencia de quants l' aconseguiren, dels certámens enginyosos que resolian los reys per descansar de sos rigurosos tribunals, dels molts privilegis concedits al Gay Saber com font d' il-lustració y escola de costums, d' aqueixa muniò de poetas llorejats, que 'n res se hi semblan sino en dignitat y en s' afíció á las lletras, que comensant en lo coratjós Ramon Berenguer enclou à Pere II, á Jaume lo Conqueridor, á Pere IV, lo del punyalet, á Joan lo Cassador, fins á termenar ab lo desgraciat Carles de Viana, últim primcep d' Aragò: molt s' ha parlat d' aquets apassionats trobadors qual vida fou tant poética com sas composicions; del vescompte Berguedau, de Guillem Cabestamy qual cor fou presentat per menjar á s' ay