Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/173

En l' apetit que nostra carn desija
feneix delít si complimènt li basta
mes lo delit que la mia arma tasta
es durador car finits no hi remija,
é si com l' hom qui la mort lo encorre
l' arma d' ull viu qu' es de infinit exida
é l' altra part en lo mòn es delida
car lo infinit en tal cas no l' acorre,
Axí lo cos fá mortal amor esser
é l' esperit per tostemps lo fá esser.

Si com l' arnés d' acer á colp 's engruna
é lo de fer un petit colp lo passa,
quant son units no 'ls destrueix llur massa
d' aquests mesclats surt gran virtut en una;
axí amor subtil d' infinit tempre
la finitat é la del cos aviva
en cert cas mort nostr' amor sensitiva
é l' esperit moltes veus se destempre.
Donchs am la carn é vostre esperit ame
perquè tot l' hom no 's trob qu' en res desame.

Los homens llechs qui per amar s' encenen
en fets divins ab infusa sciença
divinal es llur gran inteligença
é sos costums á creure tots amenen,
donchs si d' amor algun parlar m' escapa
que la rahó no 'l lloe ni é aprove
no sía algú que los meus dits reprove
dels grans secrets qu' amor cobra ab sa capa.
De tots aquells puch ser Apocalipsi
jo defallint amor fará Eclipsi.
 
Lo mòn finit, lo Sol é Lluna é Signes
no correrán per lo cel, ne Planetas,
per obs d' aquell los ha Dèu fets é fetes
y ell defallint cessen llurs fets insignes.
Tot es axí si d' aquest món traspasse
aquell poder qu' en amar nos ínclina
caurá del cel car pus hom no s' afina
en be amar ans veig cascú que 's llasse.
Si amor veu que errant sens profit vaja
envergonyit jo crech de son lloch caja.