Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/174

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 LXXVIII.

Mentre d' amor sentí sa passió
d' ell no haguí algun coneximènt
quant he perdut d' aquell lo sentimènt
jo bast assats donar d' ell gran rahó.
Per son esguart he vist sa calitat
é com d' honest te poch é profitós
é com está 'n l' apetit cobejós
é delitós com se 'n ampra forcat.

Qui de amor delitable es tocat
y en son voler esperança no sent
é son delit es tot en lo present
del cobejós es vist passionat.
Mes qui dolor com no s' amat sofir
y ab gran desig altra amor vol haver
en lo irós es fundat son voler
esper é por lo fan pus fort sentir.

Si com lo cos bén format se pot dir
quant egualment los membres há formats,
tal es amor quant ses tres qualitats
en actes tres hom véu aquell exir;
car hom véu clar l' apetit corporal
é del compost d' hon pren forma l' honest
dels quals es l' hom si be ama conquest
sens tots aquests eguals amor poch val.

Aquest Amor no es Angelical
ans mes al cos que al arma há son esguart
diuse d' aquell del qual pren major part
sa força es gran com tota en general.
Lo qui amor per tres parts ha sentit
toca de tot d' Àngel, é d' hom, é brut,
segons de qual tal nom ha merescut
é si de tots de tants es revestit.

Primerament lo cos li es subdit
e per ell es l' ánima en tal voler,
si en fastig ve lo cos pert son poder
así mateix pert d' amor l' esperit.
Mòltes veus es que l' hom coneix be clar
qual mes hi fá l' ánima ó lo cos
é mes del temps hom no sab en que 's pos
qual del compost lo móu en mes amar.