Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/175

Al esperit se esguarda lo durar
é lo començ al cos lo desig gran,
acompanyats tots llurs actes están
en duració y en l' acte de amar.
tal com es l' hom de tal amor es prés
é segons la sua amor ha esguart
hoc é per temps ha fam é tost es fart
seguint lo fort del amor qui l' ha enpés.

Axí com es l' amant per interés
á son amich del qual gran be li ve,
ell ama aquell é mes son propi be
no veu son foch per dos parts ser encés;
axí son dos esguarts d' aquest amor
é no 's veu be que sia sinó hu
comença al cos é puis se fa comú
per dos esguarts é per hu contador.

Quin estament es d' aquell amador
no desitjant res d' acte deshonest
é ja molt menys d' aquell qui es honest
é sia encès d' amorosa calor,
per un voler anant entr' aquests dos
confús á temps é puig determinat
per gran desig mortal de ser amat
é puig per gran desig luxuriós.

D' amor no sab qui 's cuida ser ginyós
é menys sabènt tots los tinch en un grau
lo Rey se fá de la serventa esclau
é d' ella vol l' honest y 'l delitós.
En amor veig dues dificultats;
una, en saber qui es, d' hon ve, que fá:
l' altra, en exir del qui en ses mans está
é quant é com fá contents sos privats.

Tornada.

Á Dèu, á Dèu sien acomanats
mos pensaments qui m' han donat delit
ells son aquells mes l' esguart es fallit
é ja en mi jo los trobe alterats.