Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/182

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No solament m' há romás en la pensa
ans ho volguí en los obres foranes
aquest amor de contemplat no 's farta
si be á temps en pensa hom ho forja.
Jo practicant d' amor leigs é bells actes
imaginí tals contraris factibles
é no 'm dolch prou del temps que 'n he vist corre
perqué 'm roman en pensa plahént hábit.

L' engan conech mes per obra no l' mostre
puix que d' amor del tot' jo no 'm despulle
fluix me penit car dolor no 'm agréuja
solamént bast ahirar mi si ame
Al grau primer bo del pecat me trobe
é del mal fet he coneixença fosca
é si no quant á temps desig me torba
jo só content ell é son delit perdre.

Vólgral jaquir sens electió mia
mes que vengués per alguna ventura
plagués á Déu per ser malalt ó pobre,
car si 'l jaqueix cert jo sé que me 'n repte.
Si be rahó en contra amor se arma
vehent que 's per ell ma bona obra
no 'm trob esforç que del tot me bandòna
ab tot que mes de contemplar no passe.

En cantitat en delit gran no puje
ans es mòlt poch mes fort pera disolre
fastig no tem, pòr n' esperança 'l tempta
la sua fi tota dins mi se 'n entra
puix que no pot ésser en aquells actes
que de amor los amadors practiquen
pren un remey qu' en contemplar se 'n muta
é de allò viu qui d' amor no 's pot tolre.

Si fos així que sens passar principis
jo fòs al plé que amor al amant alça
ó há delit coneixença perduda,
jo só ben cert que oy amor no 'm fóra.
¿Mes qui será qu' en delit passar vulla
per gran voler si d' aquell no sent purna?
E jo no am é menys amat puch esser
é la rahó tant res no abomina.