Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/198

Aquesta amor si los pechs no la crehen
es ver senyal del be que en ella habita
aquesta es qui sens dolor delita
y 'ls cechs volers de prop d' aquestes venen.
Lo voler cech del tot ell illumena
mes no en tant que lleve lo caracte
é si pogués fér sens empaig son acte
no fora 'l món ull ab góta serena.
 Mes es axí com la poca triaga
que mólt verí sa virtut li apaga.

Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa
si no es mort no tardará que muyra
l' altre perquí dol continu m' abuyra
si 'm desfalleix no será sens gran causa.
Ell pot ser dit voler concupiscible
é vol durar puix mólt de 'l arma toca
mes no tostemps car virtut no invoca
é d' un costat es apetit sensible.
 Aquests volers honestament me torben
perqué entre mal é be mes penses bornen.

D' arma é cos es compost l' hom contraris
perqué 'l voler é l' apetit contrasten,
tot quant aquests de llur natura tasten
es saborós é útils letovaris.
Altre voler qu' en mig d' aquests camina
es atrobat que no te via certa
cuyd' haver port en la platja deserta
é lo verí li sembla medicina.
 Cascun dels tres fá obra en mi diversa
lo menys potent lo jorn ab mi conversa.

Tres son les parts vers hon mos volers pujen
é per semblant venen per tres maneres
entre si han contraries carreres
delits portant é d' altres que m' enujen.
Quant los delits del cos la pensa 'm mostra
jo sent dolor car son perduts sens cobre
altra dolor sent que 'm vist tot é 'm cobre
com péns que mort há tolta l' amor nostra.
 L' altre voler rahó y natura funden
que sens dolor mólts delits ne abunden.