L' esguart que jo de vos é no 's egual
axí divers és é contrariant,
les penes grans d* infern jo só duptant
tot quant n' he lest à dolorir me val.
E puix ve temps que 'ns imagin al mòn
haver ab mi verdadera amistat
aquell delit que 'l món pot haver dat
fort cos es obs à membrar lo que fon.
Lo dolorós é miserable don
estrany es mòlt mes prestament perdut,
é tot çó quant en lo món he hagut
la mort l' ha tolt he portal no sé hon.
Ma fort dolor no bast à fer voler
que l' amistat fós estada no res
ans só content d' aquella y que fós mes
si be tristor per aquella sofer.
¿Hon es aquell qui no espera plaher
eno hà esguart à bona ó mala fi?
Mira lo món, véuse jove y mezquí
com ja no veu hon ferme son voler
dreça sos ulls en vers la part del cel
é diu à Dèu ab gest no sats humil
paraules tals, que puix sen te per vil,
mes l' hom irat davant rahó te vel.
O Dèu, ¿perqué no romp l' amarga fel
aquell qui véu tot son voler perir?
Quant mes puix vol tant dolça mort sofrir
gran sabor hà puix se pren per tal zel.
Tu pietat, ¿com dorms en aquell cas
que 'l cor de carn, fer esclatar no sabs?
¿No tens poder qu' en tal temps lo acabs?
¿Qual tan cruel qu' en tal cas no 't lloàs?
Arquer no se que tres ocells plagàs
ab un sol cop que no fós ben contènt
matant los dos y 'l terç en estamènt
que per mig mort é prop de mort portàs.
Mort en un colp los tres ben m' hà ferits
los dos son morts l' útil y delitós,
é si l' honest perdés del cel recós
mos darrers jorns serian ja finits,
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/206
Aquesta pàgina ha estat revisada.
