Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jo no puch dir que no senta delits
del pensamént puix que perdre no vull,
en lo meu mal algun be se recull
puig que 'l plaher present met en oblits.
Pense cascú quant fon ans de la mort
que perdut ell jo 'n avorresch tot be
no se hon jau si recort no 'l sosté
car tots mos senys han perdut llur deport.

Per be que 'ls dits dels savis jo recort
reptant aquells qui allarguen son dol
é jo se be que bona rahó vol
que null remey es dolre del que 's mort.
É tot quant l' hom per sa voluntat fá
se déu dreçar alguna bona part
é que lo dol si es tolt ir d' hom tart
car certamént en ell delit está.
 
Però si dol may rahó 'l comportá
aquest será que jo en presént sostench
un tal delit ab sabor agra hi prench
qu' en desijar altre be cor no 'm va.
Riure James no 'm plach tant com est plor
aigua dels ulls res tan dolç no 'm apar,
no prench enyor si no 'm'puch delitar
contra la mort mo trob esforçat cor.
 
E si tostemps é continu no plor
de mon recort aquell no me partesch
ans vull que 'l dol me leixque si 'l jaquesch,
mon sentiment vull que muyra, si mor.
Puix que delit ma dolor segueix
ingrat seré si á ella no 'm acost
tal sentiment de mal é be compost
temps minva al mal é lo be tostemps creix.

Un gran delit en ma pensa 's nodreix
quant algun fet sens la mort d' ella péns
quant me perceb de dolor no 'm deféns
pensant que mort per tostemps no 's parteix.
Aquest delit ma pensa'l fá é lo pert
foch es mon mal é mon be sembla fum
en aquest cas de somni te costum
be sent durmint é mal quant só despert.