Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/209

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Un poch delit en ma dolor es prés
sentint plaher com mon cor mal sosté
pensant perquí ne d' hom ma dolor ve
á mi no plau de dolor ser defés.
O tu, qui es fora del presént mòn
é veus á mi per ta mort, mal passar,
acapta á Dèu que 'm pusques avisar
quins esperits á tu de prop te són.

La mort qui tol lo agradable don
que vida y sort als homens solen dar,
quant es de mi m' ha tolt sens mi matar
de mos tres temps me resta lo que fon.
D' aquest present á tot hom dó ma part
car no hi há res que 'm vinga en plaher,
del venidor no vull haver esper
puix la tristor es á mi dolç esguart.
 
No 'm dol res tant que 'n dolor sía fart
ans ma dolor jo prench per mon mester,
mon cor de carn es pus fort que 'l acer
puix ell es viu y entre nos es de part.
Quan l' esperit del cos li viu partir
é li doní lo darrer besar fret,
conech de mi que amor no 'n te son dret
que ab cor sancer ho pugi sostenir.

En mòlt brèu temps l' hom no 's pot dolorir
tant com despuix ab 'l entendre 's costret,
car per gran tort ell comptes no ha fet
dolor vol temps si l' hom tot l' ha sentir.
E majormènt com rahó ja pareix
car si no 'u fa tost si mescla conort,
massa es foll lo qui 's fa tant gran tort
si cascun jorn son dol foll no parteix.

No 'm jutje algú si primer no coneix
si tinch rahó per dólrem de esta mort;
en ella fon complit lo meu deport,
ella finint lo mòn per mi feneix.
¿Qui es tan cruel que no 's dolga de sí
é de aquell qui 'n part mes que á si vol?
Donchs si algú pogué fér honest dol
licenciat no 'l fon mes que á mí.