Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/211

¿Qui es aquell qu' en dolre abastás
lo piadòs mal de la mort vengut?
O cruel mal que tols la jòventut
é fás podrir les carns dins en lo vas.
Lo esperit plé de pór volant vá
al incert lloch tement l' eternal dan
tot lo delit present deçá roman.
¿Qui es lo sanct qui de mort no dubtá?

¿Qui será aquell qui la mort planyerá
d' altre y de si tant com es lo gran mal?
Sentir no 's pot lo dampnatje mortal
mólt menys lo sab qui mort james temptá.
O cruel mal, donant departimént,
per tots los temps als coratjes units,
mos sentiménts me trob esbalahits
mon esperit no té son sentimént.
 
Tots mos amichs hajen complanyiment
de mi segons veurán ma passió
haja delit lo meu fals companyó
lo envejos qui de mal delit sént.
Car tant com puch jo 'm dolch é dólrem vull
é com no 'm dolch assats pas desplaher,
car jo desig que perdés tot plaher
é que james cessás plorar mon ull.

Tant poch no am que ma cara no mull
d' aigua de plor sa vida y mort pensant
en tristor visch de sa vida menbrant
é de sa mort aytan com puch me dull.
No bast en mes en mi no puch fér pus
sinó obehir lo que ma dolor vol,
ans perdre vull la rahó sin lam tol
mes puix no muir de poca amor m' acus.

Tornada.

Tot amador d' amar poch no s' escus
que sia viu é mort lo seu amat
o que almenys del món vischa apartat
que solament haja nom de reclus.