Tornada.
Tu, esperit, si res no ten defén
romp lo costum que dels morts es comú,
torn' en lo món é móstram qu' es de tu
lo teu esguart no 'm donará espavén.
VII
Cobrir no puch la dolor que 'm turmenta
vehént que mort son aguayt me descobre
lo camí pla de perdre vida m' obre
é tráurem vol del mon sens dar empenta,
car tot primer virtut del cos m' ha tolta
ja mos cinch senys no senten lo que solen
los apart dins de gran pór ja tremolen
l' enteniment de follia tem volta.
La velledat en valencians mal prova;
no sé com jo faca obra nova.
O Mort, qui tols á tot vivent la vida
tu es dolor á tota humana pensa
á tu no tem qui en tu james pensa
ó qui en Déu há voluntat unida.
Entre aquests dos estats es tot lo poble
é jo confés esser de aquest nombre
é ve per temps que de por jo m' asombre
é puix la pert mes no 'm ve de part noble.
De passió parteix ó de follia
lo tembre torn tant que mes dolent sia.
¿Qui pot saber quant es á tots horrible
destrohint quant nos atorga natura?
Hom é tot çó qu' hom mateix se procura
fent racional per virtut lo sensible,
delitantse tant com delit delita
car de un poch tot hom delita 'l viure
los bens forans que porten plor é riure
en llur poch be del mal porten sospita.
Mes aquells grans é propis tu fás perdre
tu has ja fet un bon hom fer esperdre.
