Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/214

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¿Donchs, qui será que 'l cor no li tremole
vehent que tu li tols á l' home esser?
¿Qui pot pensar la dolor del desesser?
¿E de tal mal qui es lo qui 's console?
Tots quants bens son morint l' hom tu anulles
é fás morir aquells que ab si porten
la vida d' hom é de aquells conforten
grans benifets tu destruus ab tes bulles.
 Qui vol mirar ab vista sensitiva,
quant mes bens há de tu mes se esquiva.

De tots los bens que dona la fortuna
si tols aquells no se 'n déu l' home dolre,
car menys de tu jo 'ls veig á mólt hom tolre
qui 'ls dona 'ls tol é no ni há colpa alguna.
Tu sens res dar destruus quant ella dona
tement á tu en res hom no reposa,
ab tu ensemps no hi há al mon bona cosa
plahent pensar prop de tu no 's condòna.
 Tu es dolor que totas dolors passes,
tu es al hom com al cavall mordasses.

Tots los bens tols de fama gloriosa
é de honor degudamént guanyades,
é veure en si morals virtuts justades
fahént en l' hom la pensa delitosa.
Apres de acó qui pot donar estima
al sobirán delit que 'n surt de l' obra
felicitant que propi nom li 'n sobra
é fá que nos prop lo cel nos arrima.
 Nos hi fá entrar mes no entra sens ella
é destrohint l' hom tu destruus aquella.

Com pus subtil es nostra coneixença
pus dolorós es tan cruel dampnatje,
l' hom que 'l sentir é l' entendre há salvatje,
no sent delit ne del mal sofirença.
D' amor nos ve la dolor que tu 'ns dónes
perquè 'ns tols çó que nostre voler ama
no sols honors, fills, riquesa é fama,
mes tot lo be que senten les persones.
 Ta fort dolor ab lo sentir jutjada
tráu de tot seny quant es imaginada.