Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/215

L' obra será en l' esguart de mólts gasta
perquè n' esplich mólts casos en que 'ns toques
en compte son les pedres de les roques
mes dir tos mals llengua de hom no abasta
Dónes dolor ab delits acostada
lo qui la sent no coneix que tal sia
aquesta es quant parteix companyia
entre 'ls amats qui han vida mesclada.
 Quant los delits se membren de la vida
esta dolor ab delit es sentida.

Diversitat de dolors en l' hom pórtes
aço esdevé segons que á nos trobes,
ton mal es tant com lo delit que 'ns robes
perçó tostemps nom de cruel reportes.
Tan solament al qui en Déu espera
no follament mes per sa bona obra,
tu bona es al qu' en tu gran bé troba,
anant en llonch hon es sa bona espera.
 Ab tot açò no li desplau lo viure
é quant li vens no s' aparella á riure.

Passats son ja los qui mort desitjaven
per conseguir glori' en l' altre segle,
é mólt antichs qui 'ls fon la rahó regle
en obrar çó que per virtut obraven.
Carnals delits fan al hom la mort tembre
puix son aquells qu' en mólt natura plahen
los del compost plahen hoc y desplahen
é llur excés la rahó vol que 'ns membre.
 E si 'ls reprén é tolre aquells no basta
ja sens la mort per aquells dolor tasta.

Los purs delits que pels senys homes senten
be atemprats la dolor no si mescla,
é los que son d' enteniment sens mescla
en lo excés no toquen ne consenten.
Quant al millor estat d' aquest hom munta
lo teu recort llur delit dolor torna
é donch quant mes si l' ánima 's contorna
dins en lo cos é per exir apunta.
 Jaquint son be é tant quant hom pot rebre
en semblant cas lo Lleó torna Llebre.