Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/216

A tu no tem qui no 't parteix la pensa
car passió fá lloch á la costuma,
axí mateix basta llevar la suma
que l' hom no déu tembre 'l que no 's defensa.
En tu pensar los delits no deliten,
no delitant pertse l' amor de vida
lla donchs virtut se troba enfortida,
los sensuals en lo començ despiten.
 D' aquí 's nodreix una terrible brega
é no fá poch lo qui á vencre plega.

Axí com es pintada la fortuna
ab dos esguarts un trist é l' altre alegre,
mirant lo trist resta 'l cor d' home negre,
per l' altre esguart no hi há dolor alguna.
Axí de tu qui ab seny t' imagina
no es dolor qui en tu no fenesca,
é qui trobar te vol dolça com bresca
no 'l fallirás é de mals medicina,
 E de sabor entre dolça y amarga
y al desperat si 't requer tu es llarga.

Ja son estats qui tal nunca 't sentiren
é mòlt vivint ta força han provada,
á llur semblant volente acostada
é ton poder de bon grat obehiren.
E la rahó per sa virtut los força
de ferse forts puix llargament hi basta,
algú d' aquests mescladament te tasta,
lo del cor flach no creu aquesta força.
 Mes açó 's ver que al savi no espantes
caure no 'l fás mes á terra 'l decantes.

Nostra virtut sent en Dèu esperança
basta que mort ab ardiment s' enprenga
ab mòlt delit mes no 'n tant s' estenga
tolre dolor mes á donar temprança.
Tal que delit lo dolor sobrepuja
de que s' ateny gran delit á sa hora
d' hon l' arma tem é la carn agre plora
tot elector d' electió s' enuja.
 Car l' esperit es promte á la mort pendre
mes lo compost no 's pot á tant estendre.