Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/217

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Açó apar al homens gran miracle
que la virtut tant lo cos enfortesca
que la sabor del fel se torna bresca
l' home fahént á si mateix obstacle.
Per una part lo requer de mort fuita,
per altra vá corrent envers aquella
aquest contrast tot ardimént exella
é dura tant fins veure qual venç lluita.
 E si 'l hom venç la mort es avisada
matant la carn que á sí es subjugada.

Dret natural es que 'l hom la mort teme
axí mateix ha rahons contr' aquella
tot hom que mor á dolor s' aparella
car se corromp é donchs la pus estrema.
La part del hom que la mort senyoreja
porta dolor per la rahó susdita
é l' esperit qui no mor se delita
en fér contrast é pór l' es cosa leja.
Sens esperar profit d' alguna cosa
se met á mort per sa virtut dins closa.

Sens interès d' honor ó de riquesa
ó de alguns bens fora de aquell propi
l' hom contra mort ésser no vol repropi
ans contra gran perill va sens feresa.
En lloch secret hon Déu es secretari
lo Lleó fort comet ó bèstia fera
á perill gran de qualsevol manera
almenys no fuig si no 'u es voluntari.
 E si 'n defuig dolor après l' agreuja
é si te fort en gran delit alleuja.

Los qui perills han per gloria vana
ó per grans bens ó per delit atenyer
ó ira fort los féu á mort empeyer
tots aquests han gran causa qui 'ls engana.
Altres son ja qui per vergonya sola
cometen fets los quals de dolor passen
é si del fet bona suma llevassen
gran es lo mal é poch lo que 'ls consola.
 Qui per morals virtuts la mort asajen
aquest y aquells han camí per hon vajen.