Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/220

Qui porá dir que la mort mes l' agreuje;
lo qui en virtuts morals vol son be mete,
donantli mes que 'l món no pot promete
viure sens pór assegurat de agreuje,
ó qui en delits sensuals mólt abunda
ab altres mólts honor graus é riqueses
mescladamént ab dolor en torn meses
d' hon torna atrás lo qui mólt 's hi profunda?
Jo prech á tots que 'm vulláu d' afany traure
á qual d' aquests la mort déu mes desplaure.

Tot quant se te per qualque sostinença
falleix quant fall aquell en qui 's fermava,
fallint lo món qu' en ell se delitava
pert si mateix é non ha coneixença.
E qui dins si é per si actes obra
vinent la mort tot lo seu bé véu pendre
é fará próu defenent se despendre
car s' arma es defora del cos pobra.
Aquell escalf del qui en Dèu espera
no troba en si per alguna manera

Puix que del món é dins si l' hom no 's farta
sa porció major está deserta,
puix apres mort l' ánima es incerta
del infinit é mes si 'l creure aparta,
donchs entengam guanyar lo perdurable
aquest es Dèu qui après mort nos prenga
qui 'l infinit á creure fesm s' estenga
de Paradis no 's llunya ser amable.
Com son semblant l' esperit lo cobeja
é lo finit per si te cosa leja.

Qui l' esperit infinit lo vol creure
mòlt li es prop que part de Déu lo crega,
é qui tornar á son principi nega
no li es lluny que toch en Déu descreure.
E donchs puix Dèu es lo principi nostre
complit es foll qui tornar no hi desitja,
é qui del mòn per Dèu no se 'n fastiga
per crestiá mólt devot no se amostre
Déu é lo mon ensemps no s' poden colre
qui 'n vol fer tot aparellse á dolre.