Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 VIII.

Aquell ateny tot quant atenyer vol
que lo voler eguala ab lo poder,
no 's consegueix açó per lo diner
lo no sabènt pensa que tot mal tol,
donchs per haver hom lo major delit
no 'l cerch ab çó que lo diner ateny
car en mes mal que á be l' hom empeny
dins hom está lo seu be tot complit.

Natura en l' hom há termens establit
à sos desigs per aquells contentar,
é bastantmènt que 'ls puscha sadollar
y 'l ignorant ho vol en infinit.
Guardat de fam de fret é de calor
lo cos per si res no demanará,
si 'l apetit de mes lo requerrá
en lloch de be si metrá la dolor.

Ermnis é Marts no guarden de fredor
mes que la pell de la volp ó del anyell,
ne cal vestir per calor terçanell
ne, son requer, llit ab molta blanor.
Prest é sens cost es quant mester havèm
mes l' apetit les coses encareix,
tant que la fam com mes havém nos creix
d* algun desig complit fastig rebém.

Aquell voler compost no fartarém
quant passa d' hom lo terme natural,
de la rahó naix é del sensual,
aquests reglats en termens los metrém.
Quant aquests han lo seu propi esguart
l' home pot dir qu' es en lo mòn content
lla donchs lo ver coneix l' enteniment
é 'l cos sens fam é fastig roman fart.

Aquest voler es mòlt menys bastart,
no resemblant als qui 'l han engendrat
sémbla 'l mes poch de que l' hom es torbat
vehént d' ell fets llançant natura á part.
Aquest destruu aquells d' hon l' ésser tráu
ell es fill cert de falsa opinió,
matant lo cos destrohint la rahó
é qui 'l segueix á ell y á si despláu.