Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/243

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Rey es tot hom, aquest lo fá esclau,
dònal dolor pèls desigs no cumplir,
senyor lo fá subjugat á servir
é pèl costum no sentiu que passáu.
Çell es aquell qui l' hom porta en lo mòn
cercant la fi que james trobará
car fora si james hi pervendrá
sa fí no es en natura, ne fon.

Honor, diners, favor, é fama, son
coses per qui aquest voler s' encén
en lo excés que 'l seny del cos sostén
se trobará si es cercat pregon.
Qui aquests bèns per sa fi vol amar
ell es de 'ls folls ab fama de valènt
la voluntat é menys l' entenimènt
son per esguart no hi poden contrastar.

Lo be del cos no 's déu pus allongar
si no en tant com la natura vol
honor, diners, favor que lo mòn col
son instruments pera nostre usar.
Follamènt es llur be per si amat
é donchs quant mal en ells amar está
é lo del cos natura ésser fá
mes llur excés es mòlt vituperat.
 
Axí com l' orb sens guia vá errat
é no véu com entra y surt del camí
nostre apetit no pot fèr de per sí
be sens rahó, é si 'l fá mal format.
E lo juhí james jutjarà be
si 'l apetit se troba corromput
qual d' aquests primer al altra ajut
no per escrits mes parlant ho diré.

Per conseguént lo meu consell jo don
qu' vostre amich 'us de 'ls diners axí
que solament ne prenga pera sí
tant com mester al necessari son.
E lo restant parteixca als qui no han
car no 'n traurá de aquells son propi be
hoc un be fals que tost sen vá ó vé
tal que 'l pus rich es lo mes pobrejant.