Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/255

Del home pech no soch maravellat
puix no sent res de fora de sa carn,
del hom sabent se cové trauré escarn
qu' en son saber sia tan enganat.
Perdent á si é Dèu y 'l món no guany,
qui coneixem tan savi é tan bó,
que mal é be no se 'n diga ab gran só,
é donchs, al bó, de fama poch li atany.
 
Foll es aquell qui lo bon home plany
com no es preat del poble mal estruch
ja no es bó ó mes pech es que ruch
que 'n tal favor ó tal fortuna es bany.
Plànyer se déu lo bó, com no te lloch
de executar sa famosa virtut,
é que 'l poblés se trobés sort é mut
anant badant en algun bestial joch.

Poble yo dich á reys, peons, é roch
duch, caballer, juriste, é menestral,
havents per be l' opinió general
qu' en la honor é diners tot be toch,
É sobre aquests son unes poques gents
dients que 'l be es en vergonya haver,
altres tant pochs dients qu' está en plaher
menys de haver d' altre be sentiments.

Per donar fí á mos breus parlaments
pens lo bon hom com qui 'l lloa, é de que,
é si bon hom lo lloa é de be
haja delit restrenyent bombaments.
La gloria está en coneixer á sí
ple de virtuts é no lloat dels folls,
d' aquells no dich qui estant cadena en colls,
mes dels sabents que no saben sa fí.

Vaja cercant lo foll grosser mezquí
lo séu delit entre los populars,
car tot semblant se delita ab sos pars
é no deman á degú lo camí.
Si es mostrat camí no girará
mes no irá ab tant acuytat pas.
Si donchs no 's foll que 'n saber no bastás,
¿quin es lo jorn que menja alegre pa?