Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¿Perqué valent home fastich no há
com véu lo món pèls dolents posehit?
¿E perqué vol d' aguells ser favorit?
No es d' alt cor qui envers tal favor vá.
Magnànim es qui lo món tè en menysprèu.
E mòlt mezquí lo qui 'l pensa servir
é com aquest los véu contra venir
que fá lo llas sospirant lloa á Dèu.

Hon cab virtut la veritat s' asséu
é la rahó ab aquest se ajuny,
hon una es, les altres no sòn lluny,
d' elles no sab qui no 'ls dóna egual préu
la ver honor es dat als bons hon sòn
è lo reves al qui se 'n troba buyt,
l' hom quin es menys es arbre menzs de fruyt,
oms en bell hort son los homens del món.

 X.

La vida es bréu é l' art se mostra longa
l' esperimènt defall en tota cosa
l' enteniment en lo món no reposa
al juhí d' hom la veritat s' allonga.
No solament es falta de natura
mes nos mateixs fém part en l' ignorança,
aquesta es en tant gran abundança
que 'l món nos es tenebre mólt escura.
 Qui tant no sab en dos errors ancorre;
ignora á si, no véu lo temps qui 'l corre.

Naturalmènt ignorança 'ns guerreja
en esta part no podém d' el la estorcre
per altres parts li podém camí torcre
mes no volém de que 'ns es cosa leja.
no que libert es á nos qu' aprenguessem
Ço hi treballám per nostra negligença
é mal fahènt de be perdèm sciença,
donchs, ¿com sera que res de be entenguesem?
 Per dues parts l' ignorança es tanta
que 'l mes sabènt de si mateix s' espanta.