Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/257

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dèu no enteném sinó sots qualque forma
presa pèl seny é Dèu no es sensible,
ne 'ns es á nos substança conexible,
l' enteniment ab la rahó la forma.
Los accidents sol bastan á coneixer
é havém obs los migs que dispost sien,
embarchs havém tants que 'l juhí desvien
mudant juhí minvant é fahènt créixer.
 Nostre saber á mólt pòch nos abasta
é passió totalmènt lo degasta.
 
¿Qui es aquell qui materia conéga
sinó perqué la forma 's pot entendre?
Lo diferent de les coses compendre
no es en l' hom, son saber no hi apléga.
E la virtut que del compost resulta
com é perqué no 's pot saber com passa
una entitat ne surt de la llur massa
diversa á ells no 'm cal d' açó consulta.
 D' aram y estany, véu hom exir lo coure
que 'l fort acer en força no 'l pot nóure.

Leixant apart les coses amagades
que no enteném é menys de nostra colpa,
é imaginant l' ignorar que 'ns encolpa
si 'ns prehám poch no cometém errades.
Fins á venir que no 'ns plau coneixença
de nos mateixs axí de cos com d' arma.
d' aquest saber cascú ses mans desarma,
de mal de si degú no 'l plau sciença.
 Apres saber de Déu veritat primera,
segona es de nos sciença vera.

Creixént saber l' ignorança 's desperta;
al qui mes sab li corre major dubte;
en aquell temps que res no se no dupte;
al grosser foll tota cosa l' es certa.
En son saber algú no 's glorieje
algú no sab del saber lo subjecte
l' ánima es é sol sabém l'efecte,
l' esencial mòlt saber lo cobeje;
 Car los passats foscament la sentiren
é los presents á llurs dits se refiren.