Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/260

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¿Quals son aquells qui en lo món practiquen
sens massa amar les coses agradables?
Si retrahent d- aquelles airables
retrahéntse de les que 'ls damnifiquen?
En carn, sens carn, viu, qui pel mig camina
é no véu hom qui vaje per tal via,
de mi confés que mon juhí 's cambia
voltant se lla hon passió la fina.
 Lo metje qui al gust agror li alta
no la tolrrá en persona malalta.

Sens cas vengut mes concebut en pensa
segons qual es l' enteniment se volta,
llá hon amor ó ira no es tolta
de ver en fals defalls en ver dispensa:
Lo cas é lloch tot son esser li muda
é no es res que dos cares no mostre,
é per son mal hom diu lo Pater-nostre,
bona es la mort segons en qui es veuguda.
 Tostemps havem un movimént mólt vari
d' altre mogut é tostemps ordinari.

Nostre apetit altre movent lo mena,
no pas aquell qu' en general be 'sgita,
lo lloch hon es lo tal be hom cogita
son los esguarts que per bruts hom s' ordena.
L' entenimént apres cerca la via
com aquest be del lloch tal haja tráure
ans fals juhí l' enteniment há caure
si no es allí hon trobar lo volria.
 Puix l' apetit un altre no 'n cobeja
l' enteniment ab gran cura 'l pledeja.

Ja veig estar á Déu plé de rialles
vehént com som á nos mateix contraris;
lo que cercám son nostres adversaris,
aquests son béns d' hon havem grans baralles.
Lo mal volém, cuydant que be gran sia,
á pledejám aquell ab grans despeses,
volánt honors, matrimonis, riqueses,
á lo revers 's ateny del qu' hom volrria,
 Lo mal es be, é lo be mal retorna;
algú no sab sa nau per quin vent borna.