Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/262

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Com lo malalt qu' esperimènts asaja
pera guarir del cos, é amargosos,
é son verins pera la mort cuytosos
altres non sab ó no te ab que 'ls haja,
ne pren aquell qui en lo món treballa
per conseguir ab que lo voler farte,
é no 's pot fer, puix que 'l ver fi n' aparte
en les restants fins, be y mal se treballa.
 Los bens del món mostren fi, é no 'n tenen
car no 'n son farts los qui mes d' ells ne prenen.

Tots quants bens són fora de la persóna
si be 's pensat en degun fí termenen,
en algun fí los qui 'ls atenyen venen,
mes lo derrer es qui be sens mal dóna.
En los primers la pensa es delitada
no sens dolor car despit se remija,
no 's troba fi en res que hom desija
si donchs no fá la pena termenada,
 Senyal es cert que hon mal se pot metre
al final be é ver no 's pot remetre.

Dels fets la fi la mort ne determena,
é fins aquí algú no es bon jutje.
¿Qui es aquell lo qui dretamènt jutje
d' açó que fá si n' haurá goig ó pena?
Les fins dels fets estan encadenades
secretamènt que no es ull les veja,
la pus gentil senyala cosa leja
si no 'g véu tost tráu cap á les vegades.
 Si com, lo temps humit, lo sech senyala,
los fets del món van de bona obra en mala.
 
  Tornada.

Mare de Dèu, tu es aquella escala
ab que 'l peccant lo paradis escala.