Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/266

Tant quant finit pot esser estimable
ab l' infinit en compte se pot metre
á comparar se poria remetre
res de la carn ab l' esperit durable.
Si no 'l present sentir la carn no basta
tastant, tocant alguns delits sensibles,
los altres senys per si no 'l son pahibles
delits dels tres pels dos sobredits tasta.

Delit es bó puix á dolor contrasta
mes no val mòlt sens obra virtuosa,
ell la compleix, sens ell no es sabrosa
hon cab dolor la virtut no s' engasta.
Donchs quant la carn es á l' arma tirada,
per bon delit sa obra es perfeta,
no es rahó més es sa filla feta
la part brutal racional es tornada.
 
Aquells delits de que la carn s' agrada
cascú be sab y los de l' arma ignora,
aquella res que no fall algun hora
entenen pochs y es per mòlts menys tocada.
Algú se pert per falta d' ignorança,
altres sabent per no tastar no prehen,
axí 'ls vilans qui en lloch honrat si sehen
no senten be lo delit qu' honor llança.

En ser content cascú há sa esperança
é follament aquell delit espera,
car los llidons vol trobar en figuera
é talls morischs cerca en la dolça Fransa.
Hu es lo be cercat en grans partides,
no hi há delit sens dolor en alguna,
qui mes ne pren há voluntad dejuna
los menys volents ne han alegres vides.
 
Ans que virtuts sien per hom sentides
los vicis han més á dins nos llur forca,
é si per temps la rahó tant s' esforça
desconeixem, é no clar, ses fallides.
Durant lo temps mals hábits se nodreixen
en hom, sens hom aquest hábit se talla,
l' arma y lo cos se 'n fan cota y gramulla
é los brocats, leigs vestits apareixen.