Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/267

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¿Qui son aquells que en tanta virtut creixen
que solament los vicis seus coneguen?
La major part jo son cert que ferm creguen
que çó es bó que volen é coneixen.
Puix l' hom es mal, lo be no li pot plaure
car no repart en be que aquell tira,
en voler d' hom ès al començ que 's gira
mes l' hábit fet Deu ajudant pot traure.

En saborit sentiment déu recaure
aquell delit que 'n be obrar se troba:
D' aquest delit l' arma sol no 'n fa roba
mes en lo cos tal sentiment ha jaure.
Tant quant cascú es pus dispost á rebre
aytant val menys sinó ix en bell acte
de 'ls dos llohants ne surt aquest contracte
sens llur acort no 's pot virtut concebre.

Así mateix par que vulla decebre
qui sa valor aytant com pot no munta;
tota res d' ell val á bondat conjunta
lo fill é net, lo bou y 'l cá de lebre.
Segons l' amor axí llur be demana
amant á sí mòlt mes del be s' aparta,
desijant be s' umple de mal é 's farta,
mal vol per si é al altre vida sana.

Puix que virtut delit é bens comana,
perqué no 'ns plau virtut, é vici 'ns alta?
La voluntad á be ja delit salta
l' enteniment sol entendre 'l ver mana.
Mes no volém tastar d' esta vianda
car en comenc desaborida 's mostra,
l' avol delit sent la passió nostra
aquest n' ateny treball é cura granda.

A tal delit los pechs no troben anda
puix que no es en ells esperiença
fé no havents no 'ls basta conexenca
lo no sentir per ells leixen en banda.
No volen mal quant son en malaltia
é pobrejant cobejen les riqueses;
los flachs é leigs, foroes é grans belleses
lluny fora si han tota s' alegria.