Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/269

Menys de mester entenimént despendre
tot quant Dèu féu es bó per sa natura,
ell establí á tota creatura
terme de be sens poderne mes pendre.
E l' hom foll sa natura regira
é met valor hon algun be no 's troba,
despulla si é dóna al estrany roba,
gracia fá, de si mateix la tira.

L' ull del hom pech totes les coses mira
de sobre si essent elles jusanes:
A son voler vol portaries foránes
é quant no pot en contra Dèu sospira.
No com pensant com en ell es la falta
per no domdar l' apetit no fartable,
pensant esser bastant é sats durable,
cosa qu' está mòlt baixa é par alta.

Assats en l' hom es la rahó malalta
qu' á son voler portar vol tota cosa,
ne sab que l' hom en lo mòn no reposa
si del forçat que soferir se desalta.
Donchs quant es foll qui vá tras l' impossible
é créu de cert que ben leus de atenyer,
é sab que son voler, no pot estrenyer
si donchs no 'l met en lo cert é possible.

Aquell sentir é l' entendre es fallible
ignorants çó que al voler abasta:
Foll es aquell qui vol de molla pasta
ser un escut á tot colp invencible.
¿Donchs que será del qu' en les dones volen
amor gentil mesclada ab gran bonesa,
dient que 'ls fá la fortuna malesa
per no saber de hont los ve perqué 's dolen?

No saben poch los qui mòlt amar solen
saber d' hon ve perqué dolor sofiren,
ab cor d' haver tot be complit requiren
de don' amar é per Dèu aquell colen.
Per ignorar amor é sa natura,
é ignorant dones é llur mereixer,
cuyden que çó qui 'ls dá fam los déu peixer
é dura tant la fam com l' oradura.