Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/270

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Gracia ateny aquell qui no atura
en la error sinó tant com ignora:
Mes conexént les mòltes veus se 'n plora
ó no se 'n part ne 'n penedir met cura.
E mòltes veus la falta coneguda
partir se 'n vol é lo partir l' agreuja
perqué li plau lo temps que si alleuja
esperant qual part, d' ell será vençuda.

Enemich es de la casa sabuda
l' enteniment si veritat no guarda
donchs de amor follia es la guarda
puix dins breu temps de blanch en negre muda
no pèns algú la colpa d' amor sia
ne del amat mes del amant que ferma,
sa voluntat en lloch tremolant ferma
foll es aquell qui 'l vent fermat volia.

Tot lo darrer met l' hom en primeria
é no coneix fins que no es temps que 's faça,
quant l' apetit totes coses abraça
é lexar vol çó que fer poria.
Lla donchs hom veu si es sabent l' errada
com, ne perqué no ateny lo que cerca
lo savi pren lo profit de sa cerca,
lo foll roman en sa trista encontrada.

Ans de haver la cosa desijada
es de saber haguda quant contenta;
Açó no sab hon, si primer no tenta.
L' esser de si é del que li agrada.
E que primer són apetit estrenga
á no voler lo que rahó no vulla,
del hom vestit mal pendre fá despulla
menys es de fer tólrel ans que la prenga.
 
Pus fácilment jo crech que l' hom atenga
tólres desig, qu' en aquel metre terme:
Qual es aquell qu' en lloch lenegant ferme
son peu que tost en terra no s' estenga.
Donchs qui d' amor segurament vol viure
los moviments ab fermes rahons tolga:
E qui d' açó no es bastant s' estolga
mes propi l' es lo plorar que lo riure.