Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/274

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dret natural es, que la prima causa
en nostr' amor les altres precehixca,
é quant se fá que 's faça per aquella,
é no vullám aquella per les altres.
Ella es la fi de nos, é lo principi;
en ella es mes qu' en nos lo nostre esser,
nos ignorants regirám aquest orde
car Deu volém no' per si, mes per altre.

Deu no pregám ardentment sinó 'n pressa ,
é quant volem gracia de ell atenyer,
é som tan pechs que 'ns pensám ell nos oja,
é nostres prechs ab gran dret nos codampnen.
Puix no havém la intenció primera
en ell, é puix á nos, é nostres coses
á nostres prechs ell óu d' orella sorda
é no 'ns partim davant ell menys de colpa.

No 'm maravell si 'ls fets de Deu s' ignoren
com los morals qui son clars escurs paren,
llur fonament en nostres ventresques
perqué no 'ns cal escartejar mòlts llibres,
si á traves la fusta va á la roca
rahó será puix nauxer no la guia
si per virtuts los homens ns s' adrecen,
¿Que pendrán donchs per forma de llur viure?

Si Deu no fòs, ne lo mon donás premis,
per si mateix hom déu fer bones obres,
car en be fer lo bon hom se delita,
é l' home reb de sa bona obra paga,
mes qui per Deu ne per si be no obra
mes vol haver honor, gloria ó fama,
foll es pensant que sens be les atenga
é sinó sab que treball no mereixen.
 
Segurs de Déu son de llurs crims los homens
en aquest mòn puix cástich no se 'n mostra
é ja los reys los potènts no castiguen
perqué 'ls han obs y en part alguna 's dupten
si com, lo llop, la ovella devora,
é lo gran tor segur d' ell peix les herbes,
axí los reys los pobres executen
é no aquells havènts en les mans ungles.