Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/276

Res no es bó que 'l mal hom posehexca
é com honors los mals homens atenguen
los homens bons ab fam no les demanen
é majorment pensant los qui les donen.
Foll es aquell qui 'l do del foll mòlt prea,
car ja no há d' aquell la vera estima,
mes la final diferença no es molta
entre aquells qui vanes coses volen.

Lo van honor al bon hom no contenta
car lo bon hom en son acte 's delita
no en l' honor del qui li s' agenolla
lo be d' honor en aquell es qui honora.
E no 'n l' honrat mes lo seu be senyala
é si no hi es honor falsa es aquella
que lo bon hom de tot en tot menysprea
no pens ser bò qui en tal be se gloria.

Gran rahó 'm par que Deu nos avorreixca
puix lo perdém per Deu qui no es en esser,
quant los gentils los llurs Deus adoraven
en llur error havien gran escusa.
Vehent aquells ab l' ull no sols de pensa
é ver semblants que 'ls parien miracles
ara adorám Deus d' opinió falsa
durant en tant com los trigám coneixer.
 
A la virtut cuydám fer sacrifici
quant la honor havém en reverença
é no sabem d' hon, fals honor, pren força,
é ignorám d' hon ver honor, pren forma.
Tota honor nos sembla que 's deu colre
ne los sabents mes del entendre passen,
car fan honor als qui no la mereixen
tots som eguals al que de fora 's mostra.

Afectió y enveja als bons guerreja,
enemichs son d' honor é fama bona,
é 'l ignorant en quí ver juhí 's gasta,
¿qui serà aquell qui de llurs mans escape?
Mes son pero los qui d' honor abusen,
d' hon al potent é mal no li fall honra,
al viciós que tost l' es honor dada
que lo valènt de fama no triumpha