Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/284

Tan clarament en l' entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa
ajúdam Deu mes follament te pregue
car tu no vals sinó al qui 's ajuda,
y á tots aquells qui á tu se apleguen
no 'ls pots fallir é mostrenho los braços
que faré jo que no meresch m' ajudes
car tant com puch conech que no m' esforce.

Perdónam Deu si follament te parle
de passió partexen mes paraules:
Yo sent pahor d' infern al cual faç via
girarla vull é no hi disponch mos passos.
Mes 'm recort que meritist lo lladre
tant quan hom veu no hi bastaven ses obres
ton esperit lla hon li pláu espera
com ne perquè no 'u sab qui en carn visca.

Ab tot que só mal crestiá per obra
ira no tinch ne de res jo t' encolpe,
jo sò ben cert que per tostemps be obres
é fás tant be donant mort com la vida.
Tot es egual quant sur de ta potença
d' hón tinch per foll qui'n contra tu murmuta,
amor de mal é de be ignorança
es la rahó que 'ls homens no coneixen.
 
A tu deman que lo cor m' enforteixques
si que 'l voler ab ta voluntat llige,
é puix sò cert que l' mon no 'm profita
dónam esforç que del tot l' abandone.
E del delit que 'l bon hom de tu gusta
fésmen' sentir una poca centilla
perqué la part menor que 'm es rebetle
haja afalach que tant fort no 'm contraste.
 
Ajúdam Deu que sens tu no 'm puch mòure
perquè 'l meu cos es mes que paralitich:
Tant sòn en mi embellits los mals hábits
que la virtut al gustar m' es amarga.
O Deu, merce rebolta en mi natura
que mala es perla mia gran colpa
é si per mort jo puch rembre ma falta
esta será ma dolça penitença.